Nova publicació sobre l’avaluació de la resiliència climàtica dels edificis educatius

L’estudi proposa i aplica un marc d’avaluació a escala de parc edificat per analitzar la resiliència climàtica del parc d’edificis educatius de Catalunya, Espanya. L’anàlisi considera les condicions climàtiques actuals, a mitjà termini i a llarg termini, incloent-hi projeccions per als anys 2060 i 2100, sota diferents escenaris de canvi climàtic: trajectòries optimista, neutra i pessimista.

L’article posa de manifest la necessitat urgent d’avaluar com es comportaran els edificis educatius davant les condicions climàtiques futures. Les escoles són equipaments públics essencials, i la seva capacitat per mantenir unes condicions ambientals interiors adequades es veu cada vegada més compromesa per l’augment de les temperatures i la major freqüència d’episodis meteorològics extrems. En aquest context, l’estudi proporciona un mètode sistemàtic per identificar edificis vulnerables i donar suport a la presa de decisions en matèria d’adaptació climàtica i estratègies de rehabilitació.

El marc proposat combina l’anàlisi del parc edificat amb la identificació d’edificis representatius mitjançant agrupació K-means++. Això permet avaluar un parc edificat ampli i heterogeni a partir de casos representatius, tenint en compte diferències en el període de construcció, l’aïllament de l’envolupant, la geometria de l’edifici i la zona climàtica. El marc també integra indicadors específics de resiliència climàtica per avaluar tant el comportament tèrmic com l’energètic sota escenaris presents i futurs.

Els resultats mostren una forta heterogeneïtat en la resiliència climàtica dels edificis educatius arreu de Catalunya. Només el 38% del parc escolar, principalment edificis construïts sota normatives modernes, presenta una resiliència suficient davant les condicions climàtiques futures. En canvi, més del 60% de les escoles presenten diferents nivells de vulnerabilitat i poden requerir intervencions de rehabilitació per millorar la seva capacitat d’adaptació al canvi climàtic.

L’estudi també mostra que la demanda anual de refrigeració s’espera que es dupliqui després de 2060. Tanmateix, la demanda energètica anual total podria mantenir-se estable o fins i tot disminuir lleugerament l’any 2100, principalment a causa de la reducció de la demanda de calefacció, especialment sota l’escenari climàtic més optimista. Aquests resultats subratllen la importància d’analitzar conjuntament les necessitats de refrigeració i calefacció a l’hora de planificar estratègies d’adaptació a llarg termini per als edificis.

Aquest treball proporciona una metodologia efectiva i oportuna per donar suport als responsables polítics locals, les administracions públiques i els gestors de parcs edificats en la identificació d’àrees prioritàries d’intervenció. Contribueix directament als objectius del projecte RESILIENT, oferint eines basades en l’evidència per orientar les polítiques d’adaptació climàtica i les decisions de rehabilitació a escala regional.

Resum de l'article científic

Podeu llegir el text complet de l’article a: https://doi.org/10.1016/j.enbuild.2026.117699