El projecte RESILIENT desenvolupa un mètode automatitzat per modelitzar edificis de referència a escala nacional

El projecte RESILIENT ha desenvolupat un innovador mètode automatitzat per identificar i modelitzar edificis de referència a escala nacional, demostrat mitjançant un estudi de cas sobre el potencial de les intervencions basades en cobertes a Espanya. Els resultats s’han publicat a la revista Journal of Building Engineering (JCR-Q1, Factor d’Impacte: 7.2) el setembre de 2025, amb el títol “An automated approach for modelling national-scale reference buildings: A case study on the potential of rooftop-based interventions in Spain.”

L’estudi ha estat liderat pel doctorand Juan José Medina-Musellas, sota la supervisió de la Dra. Marta Gangolells i el Dr. Miquel Casals, amb la col·laboració del doctorant Nicolás Carrasco-Astudillo i la Dra. Kàtia Gaspar, tots membres del Grup de Recerca i Innovació en Construcció (GRIC) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

La modelització precisa del comportament energètic dels edificis és essencial per transformar el parc existent en edificis resilients al clima. Tanmateix, la modelització a gran escala requereix grans volums de dades i recursos computacionals. Aquest article presenta un mètode completament automatitzat que integra la fusió de bases de dades, l’anàlisi per agrupament (clustering), la modelització geomètrica i la caracterització energètica per identificar i modelitzar de manera eficient edificis representatius. El mètode combina certificats d’eficiència energètica i dades cadastrals 3D per generar models energètics detallats que reflecteixen amb precisió les tipologies edificatòries del territori.

El mètode s’ha aplicat al parc residencial espanyol per avaluar el potencial de diverses estratègies de rehabilitació basades en cobertes —com ara cobertes verdes, sistemes fotovoltaics o de recollida d’aigües pluvials— per millorar la resiliència climàtica. Mitjançant l’ús de l’algoritme d’agrupament k-means, l’estudi ha identificat 14 edificis de referència que representen les tipologies residencials més comunes a Espanya, diferenciant entre configuracions de coberta plana i inclinada.

Aquest nou marc metodològic proporciona una eina escalable, replicable i basada en dades, que redueix significativament el temps i l’esforç de modelització, i dona suport al desenvolupament de polítiques i a la presa de decisions per a una rehabilitació sostenible del parc edificat a escala nacional.

Diagrama del flux metodològic del procés de modelització automatitzada.

Podeu llegir l’article complet a: https://doi.org/10.1016/j.jobe.2025.114014